QUÈ VOL DIR FER UNA ASSEMBLEA?

“Aprender es difícil y siempre requiere correr un riesgo, dar un salto hacia lo desconocido (…) y el fracaso siempre puede llegar”.

Philippe Meirieu

Una de les practiques més  populars a les aules és l’assemblea. L’assemblea s’ha convertit a molts de centres i de pràctiques en un element de participació essencial, com a font d’aprenentatge. Amb l’’assemblea es vol promoure, entre d’altres aspectes, la participació, l’esperit crític, la idea de pertinença a una col·lectivitat i la vivència engrescadora del dia a dia del treball escolar. Però, realment ho aconseguim?  

Tal volta necessitem veure quin concepte d’assemblea tenim. Entenem per assemblea d’aula la reunió del grup classe en què els infants prenen la paraula per tractar temàtiques del seu interès. Des d’aquesta definició qualsevol conversa pot ser suficient, però no ho és tot per obtenir una bona assemblea. La naturalesa del contingut d'una assemblea és de difícil definició, però no és allò que defineix una bona assemblea.

Tampoc hi crec en marcar un temps dins l’horari per realitzar una assemblea: tots els dilluns en arribar farem una assemblea per parlar d’allò que hem fet al cap de setmana. Crec que no es tracta de posar dins l’horari, tot i que pot ajudar a sistematitzar-la. Sinó més bé de ser flexible i veure quan es fa necessària i tenir la llibertat de fer-la. Pel què fa a l’espai, si que considero necessaris un seguit de condicions com la comoditat, la tranquil·litat  o la visibilitat directa de tots els participants. Però no crec necessari crear un espai concret per a realitzar-les.

Però aquest no és el motiu que em duu a reflexionar sobre les assemblees. Intento anar més enllà. Em preocupa l’essència, la profunditat de les assemblees. L’assemblea ens ha de moure, ens ha d’ajudar a construir idees, una narració de les nostres vivències, una reflexió conjunta... Ha de ser una experiència viva. A continuació un deixo quins són els elements imprescindibles pe a fer una bona assemblea.  

Aquesta manera d'entendre les assemblees ens duu a plantejar-nos el nostre paper com a tutors.

- Estructurar l’assemblea
- Demostrar empatia, oferir seguretat. 
- Donar un significat personal a les experiències/intervencions/aportacions.
- Potenciar la reflexió a les discussions. 
- Estar ell mateix disposat a i ser apte per a reflexionar sobre les seves pròpies idees. 
- Raonar les pròpies consideracions, decisions i accions. 
- Desenvolupar i concretar continguts.
- Fomentar la comparança o el contrast.
- Crear 'conflictes cognitius' en el grup perquè els participants es vegin obligats a buscar junts una solució i per tant emprendre processos de reflexió.

Algunes estratègies d'actuació i estratègies discursives que poden ser útils:

 - Retornar les preguntes i declaracions al grup sencer. 
- Dirigir l'atenció cap a elements importants i d'aquesta manera ressaltar signes determinants. 
- Resumir les idees que han sorgit en el grup i fer que els aprenents comprovin si el resum realment correspon a l'essència dels temes de discussió més importants. (Per a això és essencial respectar les formulacions dels aprenents.) 
- Demanar als aprenents que es fixin com a objectiu fer una ordenació o classificació per categoria d'una compilació de les idees sorgides, de manera que siguin ells qui posin ordre al caos creatiu. 
- Incentivar a reflexionar i discutir sobre el que ha ocorregut en el grup durant una determinada activitat. 
- Incentivar l'aprenent a completar les idees o interpretacions dels altres companys del grup. 
- Motivar a verbalizar les seves accions, els seus sentiments, els seus pensaments i els seus desitjos i mentrestant, sempre de nou, reformular els pensaments dels aprenents per a assegurar la comprensió.