Salta al contingut principal

QUÈ VOL DIR ACOMPANYAR?

"Hi ha un enigma vell com la vida de l'home a la terra. Més que enigma, és una incomprensió junt amb l'anhel per comprendre el que és incomprensible. I aquest enigma té dues cares com una moneda (...) anvers i revés, home i dona (...). Tan junts que són un mateix, però en canvi mai ha sabut l'un com és l'altre: ni en l' amor, ni en l'odi, ni en al desig, ni en l'esperança, ni en el record (...). Es troben condemnats a no veure's mai. Com que no podem conèixer-nos, ens hem de somiar." 

(1959, María de la O Lejárrega, a Ràdio Nacional Argentina "Cómo sueñan los hombres a las mujeres")

"Acompanyar és caminar al costat d’algú que es dirigeix vers un objectiu. Un procés que requereix la construcció amb l’altre d’una relació de proximitat on la persona acompanyada esdevingui la veritable protagonista.

Acompanyar comporta tres actituds bàsiques:
  1. Acollida. Acceptar l’altre sense idees preconcebudes, amb la seva experiència, tenint en compte les seves decisions, la seva paraula, els seus interessos, desitjos, temors, necessitats, sense prejudicis ni idees preconcebudes.
  2. Reconeixement. Apreciar l’altre i respectar-lo per ell mateix, creure en les seves potencialitats.
  3. Participació. Convidar l’altre a prendre part, que adquireixi un rol actiu en els processos d’aprenentatge, creixement i desenvolupament personal. "
Font LECXIT

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

T'estimo, colometa.

El pequeño hombrecillo saca su tarjeta del bolsillo de la americana y se la entrega a la viuda Roselló.  - Como puede ver, soy un experto tasando joyas. No hace mucho tuve que valorar las joyas de una familia noble de Mallorca. La viuda Roselló le entrega una pequeña caja lacada al hombrecillo. Dentro hay diferentes joyas: pendientes, collares, una pulsera… y una nota: “T’estimo, colometa”. Toman asiento y el hombre empieza a observar los objetos. - ¿Cuánto espera usted sacar por eso, señora? - No tengo ni idea, se supone que es usted quien me lo tiene que decir. - Es que ... aquí dentro no hay nada de valor. No tiene más que bisutería. Ninguna piedra preciosa, ni oro macizo, ni nada que … - Me lo imaginaba. Fue él quien me lo regaló. - Él? - El que se hacía pasar por el hombre de mi vida. Me daba "baratijas", como los conquistadores españoles a los indios de América. ¿Y Sabe usted una cosa? Yo era tan idiota que me gustaban. Así pues, ¿no valen nada? - No gran co...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació