"Hi ha un enigma vell com la vida de l'home a la terra. Més que enigma, és una incomprensió junt amb l'anhel per comprendre el que és incomprensible. I aquest enigma té dues cares com una moneda (...) anvers i revés, home i dona (...). Tan junts que són un mateix, però en canvi mai ha sabut l'un com és l'altre: ni en l' amor, ni en l'odi, ni en al desig, ni en l'esperança, ni en el record (...). Es troben condemnats a no veure's mai. Com que no podem conèixer-nos, ens hem de somiar."
(1959, María de la O Lejárrega, a Ràdio Nacional Argentina "Cómo sueñan los hombres a las mujeres")
"Acompanyar és caminar al costat d’algú que es dirigeix vers un objectiu. Un
procés que requereix la construcció amb l’altre d’una relació de proximitat on la
persona acompanyada esdevingui la veritable protagonista.
Acompanyar comporta tres actituds bàsiques:
- Acollida. Acceptar l’altre sense idees preconcebudes, amb la seva experiència, tenint en compte les seves decisions, la seva paraula, els seus interessos, desitjos, temors, necessitats, sense prejudicis ni idees preconcebudes.
- Reconeixement. Apreciar l’altre i respectar-lo per ell mateix, creure en les seves potencialitats.
- Participació. Convidar l’altre a prendre part, que adquireixi un rol actiu en els processos d’aprenentatge, creixement i desenvolupament personal. "
Font LECXIT
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari. M'ajuda a aprendre.