Passa al contingut principal

HABITAR L'ESPAI I EL TEMPS

Si el objeto fuera hacer que los discípulos pensaran, antes que hacer que acepten ciertas conclusiones, la educación se llevaría de modo completamente distinto: habría menos rapidez de instrucción y más discusión, más ocasiones en que los discípulos se encontraran animados a expresarse por sí mismos.
(B. Russell, 1916) 


L'espai i el temps són condicions i condicionants de la vida escolar. No podem ignorar-los. Gràcies a ells estructuram el que passa, el que vivim o el pot passar. Són aspectes de la vida amb els que ens relacionem i posen en relació el nostre sentit interior i el sentit exterior. Qualsevol experiència educativa té present l'espai i el temps, però hem de fugir de l'imaginari pedagògic sobre el que és una escola.


Espais i temps han de suposar una existència com a possibilitat, com a sentit, com esperit que busca afavorir i habitar. Si aconseguim fugir de l'esquema interioritzat del que ha de ser l'espai i el temps a l'escola, del que Tyack i Tobin anomenen "la gramàtica escolar", estarem propiciant la possibilitat de crear el propi espai i temps. Si volem trencar amb la separació que imposen les assignatures, els horaris o les diferents agrupacions, llavors hem de construir una nova gramática. 

Somio amb una escola creadora dels seus propis espais i temps, dels seus recorreguts existencials. Un espai habitable que implica tenir presents les maneres de relacionar-se amb els altres, amb les coses del món, amb la vida. Una escuala on viure i aprendre no són dos elements dissociats. Recordo molts moments en què em arribava un alumne amb un objecte important de la seva vida. A l'aula hi havia un temps, un lloc per tractar-lo, per escoltar-lo, per admirar el seu propi viure. I era aquest tros de la seva vida el que donava peu a experiències i oportunitats per aprendre.


Aconseguir una escola on viure passa per experimentar noves maneres d'organització, per canviar percepcions d'espais i de temps. Però han de passar per la vivència del què és que espacial i del què és temporal, acompanyant als infants en l'exploració d'aquestes dimensions. No hem de perdre de vista que un dels objectius és ajudar el nen a situar-se en l'espai i en el temps. Conformar la seva identitat passa per la relació que tenen amb el medi.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estimar els alumnes: més enllà de l’afecte i l’acompanyament

 Quan parlem d’educació, sovint ens referim a la importància d’estimar els nostres alumnes, d’acompanyar-los i de proporcionar-los un entorn segur on puguin créixer. Però, què vol dir realment estimar-los? Aquest amor no és només una qüestió d’afecte, sinó també de responsabilitat i exigència. Podríem comparar aquest amor amb el que es dona en una relació de parella. En qualsevol relació sana, el respecte i la seguretat emocional són pilars fonamentals, però amb això no n’hi ha prou. No podem dir que estimem algú si només ens limitem a respectar-lo i a fer-lo sentir còmode. L’amor, per ser autèntic i transformador, també ha d’incloure el repte, el creixement conjunt i, fins i tot, els moments difícils. En l’educació, passa el mateix. Estimar els nostres alumnes no vol dir simplement acompanyar-los i protegir-los de qualsevol frustració. L’afecte educatiu no es pot confondre amb deixar fer ni amb evitar-los el més mínim esforç. Si realment volem el millor per a ells, hem d’ajudar-lo...

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...