Salta al contingut principal

HABITAR L'ESPAI I EL TEMPS

Si el objeto fuera hacer que los discípulos pensaran, antes que hacer que acepten ciertas conclusiones, la educación se llevaría de modo completamente distinto: habría menos rapidez de instrucción y más discusión, más ocasiones en que los discípulos se encontraran animados a expresarse por sí mismos.
(B. Russell, 1916) 


L'espai i el temps són condicions i condicionants de la vida escolar. No podem ignorar-los. Gràcies a ells estructuram el que passa, el que vivim o el pot passar. Són aspectes de la vida amb els que ens relacionem i posen en relació el nostre sentit interior i el sentit exterior. Qualsevol experiència educativa té present l'espai i el temps, però hem de fugir de l'imaginari pedagògic sobre el que és una escola.


Espais i temps han de suposar una existència com a possibilitat, com a sentit, com esperit que busca afavorir i habitar. Si aconseguim fugir de l'esquema interioritzat del que ha de ser l'espai i el temps a l'escola, del que Tyack i Tobin anomenen "la gramàtica escolar", estarem propiciant la possibilitat de crear el propi espai i temps. Si volem trencar amb la separació que imposen les assignatures, els horaris o les diferents agrupacions, llavors hem de construir una nova gramática. 

Somio amb una escola creadora dels seus propis espais i temps, dels seus recorreguts existencials. Un espai habitable que implica tenir presents les maneres de relacionar-se amb els altres, amb les coses del món, amb la vida. Una escuala on viure i aprendre no són dos elements dissociats. Recordo molts moments en què em arribava un alumne amb un objecte important de la seva vida. A l'aula hi havia un temps, un lloc per tractar-lo, per escoltar-lo, per admirar el seu propi viure. I era aquest tros de la seva vida el que donava peu a experiències i oportunitats per aprendre.


Aconseguir una escola on viure passa per experimentar noves maneres d'organització, per canviar percepcions d'espais i de temps. Però han de passar per la vivència del què és que espacial i del què és temporal, acompanyant als infants en l'exploració d'aquestes dimensions. No hem de perdre de vista que un dels objectius és ajudar el nen a situar-se en l'espai i en el temps. Conformar la seva identitat passa per la relació que tenen amb el medi.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Matemàtiques per a una vida quotidiana

"Competència matemàtica: l'habilitat d'entendre, jutjar, fer i usar matemàtiques en una gran varietat de situacions i contextos en els quals la matemàtica juga, o podria jugar, un paper important" Mogens Niss.   Des de fa dècades, la sensibilitat per apropar la formació matemàtica a la vida real ha rebut un especial desenvolupament, cobrant una gran importància. Però aquesta "matemàtica per a la vida" no és una simple reducció a l'alfabetització numèrica. Hi ha múltiples tasques tant o més elementals que aquesta alfabetització: cobrar i pagar, entendre un rebut de la llum, mirar i interpretar gràfics en un diari, interpretar un percentatge de rebaixa .... i que han de ser assumides com un punt de partida, no com a conseqüencia de l'alfabetització. Quan parlem de matemàtiques per a la vida ho fem partint de l'alfabetització quantitativa i de la superació del anumerisme, plantejant objectius matemàtics ambiciosos. Hi ha una sèrie d'a...

PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...

T'estimo, colometa.

El pequeño hombrecillo saca su tarjeta del bolsillo de la americana y se la entrega a la viuda Roselló.  - Como puede ver, soy un experto tasando joyas. No hace mucho tuve que valorar las joyas de una familia noble de Mallorca. La viuda Roselló le entrega una pequeña caja lacada al hombrecillo. Dentro hay diferentes joyas: pendientes, collares, una pulsera… y una nota: “T’estimo, colometa”. Toman asiento y el hombre empieza a observar los objetos. - ¿Cuánto espera usted sacar por eso, señora? - No tengo ni idea, se supone que es usted quien me lo tiene que decir. - Es que ... aquí dentro no hay nada de valor. No tiene más que bisutería. Ninguna piedra preciosa, ni oro macizo, ni nada que … - Me lo imaginaba. Fue él quien me lo regaló. - Él? - El que se hacía pasar por el hombre de mi vida. Me daba "baratijas", como los conquistadores españoles a los indios de América. ¿Y Sabe usted una cosa? Yo era tan idiota que me gustaban. Así pues, ¿no valen nada? - No gran co...