Xesús Ballesteros

El pequeño hombrecillo saca su tarjeta del bolsillo de la americana y se la entrega a la viuda Roselló.  - Como puede ver, soy un experto tasando joyas. No hace mucho tuve que valorar las joyas de una familia noble de Mallorca. La viuda Roselló le entrega una pequeña caja lacada al hombrecillo. Dentro hay diferentes joyas: pendientes, collares, una pulsera… y una nota: “T’estimo, colometa”. Toman asiento y el hombre empieza a observar los objetos. - ¿Cuánto espera usted sacar por eso, señora? - No tengo ni idea, se supone que es usted quien me lo tiene que decir. - Es que ... aquí dentro no hay nada de valor. No tiene más que bisutería. Ninguna piedra preciosa, ni oro macizo, ni nada que … - Me lo imaginaba. Fue él quien me lo regaló. - Él? - El que se hacía pasar por el hombre de mi vida. Me daba "baratijas", como los conquistadores españoles a los indios de América. ¿Y Sabe usted una cosa? Yo era tan idiota que me gustaban. Así pues, ¿no valen nada? - No gran co...

La xarxa social de Youtube (2005) s'ha situat en pocs anys com la més gran plataforma de continguts audiovisuals generada pels usuaris. Les visions diàries superen els mil milions i es carreguen cada minut tres centenars de hores de vídeos (YouTube statistics, 2015). El 85% dels participants té entre 16 i 64 anys. Dins d'aquesta heterogeneïtat, es destaquen els adolescents. El 69% dels nens té un compte en aquesta plataforma mentre que un 93% afirma ser un usuari actiu i un quart dels preadolescents ha creat continguts amb l'autorització dels seus pares. Aquesta tendència mostra la preferència dels infants pel contingut audiovisual i, específicament, per a YouTube. Es pot dir que és una de les xarxes socials més importants perquè ha democratitzat la producció de vídeo, però, sobretot, ha estat una oportunitat per als adolescents que han trobat en ell un vehicle d'expressió i connexió amb altres persones. Això ha passat perquè els menors han assumit, en general, un p...

Violència de gènere: Les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública com en la privada ». La Resolució 34/180 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 18 de desembre de 1979 defineix la Violència de Gènere com atemptat dels Drets Humans i l'OMS el 1996 la defineix com a problema de salut pública. No podem restar indiferents als problemes relacionats amb la identitat de gènere. Cada dia tenim nous titulars sobre la taula que reclamen la nostra atenció i implicació. Una responsabilitat que no només és política o educativa, sinó que ens incumbeix a tota la comunitat. Però el problema més greu no rau en la constatació de l'existència de diverses formes de desigualtat, sinó que amb massa facilitat i freqüència ens hem acost...

MARE:  Pots creure què m’ha dit avui na Júlia? Que ha menjat un puré boníssim a ca l’àvia! Després ve a casa i els meus ni els vol tastar.  PARE:   No t’ho prenguis malament. Saps que a ella li agrada anar a dinar amb ells.  MARE:   Vols dir que no està a gust amb jo? És això? Què no tinc dret a gaudir d’ella?  PARE: No siguis absurda. Estàs magnificant un simple comentari.  MARE:  No és un simple comentari. És com quan la tieta li va regalar aquell conte de les fades que li va agradar tant. Es passa hores i hores mirant-lo i en canvi els que li compro jo ni els mira.   Moltes vegades, els adults, per ingenuïtat o sentiment de culpabilitat, per por a no donar-nos prou, cream un conflicte innecessari. Intentam aconseguir l'afecte i la predilecció dels nostres fills a qualsevol preu. Tal volta, qui fonamenta aquesta actitud és la manca de confiança en les nostres fortaleses i en l'estima del nen. La frase "es q...

"No se trata solamente de defender a la escuela pública sino de transformarla, a veces profundamente, para que no sea más un lugar de fracaso para los niños… El derecho a la educación no es simplemente el derecho a ir a la escuela, es el derecho a la apropiación efectiva de los conocimientos; de conocimientos con sentido y no de simples informaciones, de conocimientos que permiten explicar el mundo; es el derecho a la actividad intelectual, a la expresión, a la imaginación y al arte; al dominio de su cuerpo, a la comprensión de su entorno natural y social, es el derecho a los referentes que permiten construir sus relaciones con el mundo, con los otros, consigo mismos." Bernard Charlot (2008) al Fòrum Mundial d'Educació Tothom sap que aquesta persona existeix i, això no obstant, no en parla ningú. Tenim a les nostres aules molts infants que necessiten una mirada inclusiva real, més enllà de les paraules rituals. L’escola ha interioritzat la necessitat d'aten...

“El ideal es que la especificación del currículum aliente una investigación y un programa de desarrollo personal por parte del profesor, mediante el cual éste aumente progresivamente la comprensión de su labor y perfeccione así su enseñanza” L. STENHOUSE, 1984 Una de les tendències que més atenció concita quan es parla d'adequar l'ensenyament a una societat de la informació és la metodologia de projectes. Però perquè sigui significativa i profunda no hem de veure-la com una metodologia que enfoca els continguts de sempre amb una dinàmica diferent. Comporta, necessàriament, un procés reflexiu que doni resposta amb sentit a una proposta curricular integrada i al desenvolupament de dinàmiques participatives. Per superar els vaivens de modes passatgeres o superficials cal una suficient base teoricopràctica d'intenció experimental. Podem afirmar que el treball per projectes respon a un model que evoluciona i presenta un ventall extens de possibilitats. És tracta d’una mane...

En el seu estudi sobre els processos de categorització social, Goffman (1975) mostra com la societat genera mecanismes que instauren i sancionen un determinat model de handicap, categoritzant els actors socials. Evidentment aquesta categorització incideix en els seus comportaments i expectatives. El procés de creixement humà es concep a través de la interacció social, de tal manera que la integració escolar i social dels nens sords no és una hipòtesi de treball sinó la materialització d'una presa de consciència d'aquests processos. N'hi ha que redueixen l'acció educativa sobre el nen sord prioritzant l'ensenyament d'una quantitat «mínima» de paraules per facilitar un determinat rendiment escolar. Però el veritablement important és el seu procés de creixement en interacció, de competència comunicativa i, en última instància, de la manera com un nen es construeix en tant persona malgrat els mecanismes de categorització social i malgrat la pressió dominant. ...

Esta noche no hay sirenas cantando. He bajado a la playa tal y cómo hicimos hace un año, con una botella de cava en la mano y la toalla en la otra. He venido a refugiarme en el silencio de nuestra cala y en la fugaz lucidez de la luna. No me malinterpretes. La nostalgia se me pasará y me daré una nueva oportunidad. Necesitaba volver a nuestra última noche. Seguro que la recuerdas. Estuve toda la semana insistiéndote en tener una velada romántica en la playa. Tu y yo a solas. “Quiero bañarme con la luna.”. Intentaste posponerlo, pero al final cediste. Aquí me tienes hoy, en la misma roca, sentada y brindando a la vida. El mismo brindis de aquella noche: “Por Isis”.  Pensé varias veces en huir. Pero siempre te encargaste de hacerme ver lo débil que era. Aquella frase… ¿Cómo era?… Aquella en la que me decías que era una fracasada y que no tenía dónde ir… Simplemente me harté de padecer la torpeza de tus golpes, de vivir con un marido pésimo y colérico al que los amigos idolatraba...

E l principal problema de nuestra sociedad es el reduccionismo económico en el que suele ser interpretada y que está generando nuevas formas de exclusión social (Oyen, 1995). La idea de progrés ha estat la qüestió central sobre la qual giren teories i moviments de caràcter social o educatiu, la font que dóna forma a l'anomenat benestar al darrer segle. En certa manera, el concepte de progrés s’ha convertit en un estereotip per jutjar el valor d’una societat, desplaçant altres valors a un pla inferior, com per exemple l’esperança de felicitat. Podríem dir que la idea de progrés ha quedat reduïda a l’àmbit físic o material. Una accepció d’avanç del coneixement teòric, amb referències a les arts, les ciències i la tecnologia.   Avui ens cal redefinir el concepte de progrés, ja que el reduccionisme que patim ofega el creixement de la persona a les nostres aules. Weber i Durkheim van advertir del caràcter contradictori de la modernització (industrialització, economia de ...

“Contar un cuento a un niño es poner en funcionamiento cientos de piezas de un precioso mecanismo. Somos incapaces de explicar como y porqué funciona, pero nos maravilla su precisión y compás” González García Quan la lectura i l'escriptura estaven a l'abast de molt pocs, la manera de transmetre coneixements, observacions i impressions era per via oral. Actualment l a utilització del conte ha quedat reservada al món infantil com una forma de diversió o entreteniment, no com una forma de transmissió de coneixements , però en el seu origen el conte no era només per a divertir, era també per educar, i jugava un paper molt important en la cultura que una generació volia transmetre a la següent.  Egan (1994) pensa que el relat constitueix "un universal cultural", ja que totes les persones gaudeixen amb les narracions i sosté que el conte no és un simple entreteniment de circumstàncies, sinó que reflecteix una forma bàsica i poderosa de donar sentit al món i a l'exp...

Si el objeto fuera hacer que los discípulos pensaran, antes que hacer que acepten ciertas conclusiones, la educación se llevaría de modo completamente distinto: habría menos rapidez de instrucción y más discusión, más ocasiones en que los discípulos se encontraran animados a expresarse por sí mismos. (B. Russell, 1916)  L'espai i el temps són condicions i condicionants de la vida escolar. No podem ignorar-los. Gràcies a ells estructuram el que passa, el que vivim o el pot passar. Són aspectes de la vida amb els que ens relacionem i posen en relació el nostre sentit interior i el sentit exterior.  Qualsevol experiència educativa té present l'espai i el temps, però hem de fugir de l'imaginari pedagògic sobre el que és una escola. Espais i temps han de suposar una existència com a possibilitat, com a sentit, com esperit que busca afavorir i habitar. Si aconseguim fugir de l'esquema interioritzat del que ha de ser l'espai i el temps a l'escola, del ...

Aquesta semana vaig descubrir la sèrie Teachers. Es tracta d'una sèrie nord-americana de comèdia, basada en un web sèrie, sobre la quotidianitat de sis mestres de primària que no tenen les idees clares en absolut. Des de negar-se a llegir contes de fades, perquè "de vegades el Príncep Blau vol sortir amb altres persones" fins barallar-se per aconseguir lligar amb un pare atractiu, són algunes de les situacions que se'ns presenten. En un moment determinat, una de les mestres, amb una crisi sobre la seva finalitat i rol docent, es planta davant del mirall del bany i busca els seus referents educatius. Aquesta escena, des de la seva ironia ens acosta o ens mostra un problema de més profunditat del que pugui semblar: La identitat de l'educador. Preguntar per la identitat de l'educador és plantejar el problema del sentit de la seva activitat, presenta una "articulació" del seu sentit. Actualment, l'educació té molts fronts oberts. No obst...

"Hi ha un enigma vell com la vida de l'home a la terra. Més que enigma, és una incomprensió junt amb l'anhel per comprendre el que és incomprensible. I aquest enigma té dues cares com una moneda (...) anvers i revés, home i dona (...). Tan junts que són un mateix, però en canvi mai ha sabut l'un com és l'altre: ni en l' amor, ni en l'odi, ni en al desig, ni en l'esperança, ni en el record (...). Es troben condemnats a no veure's mai. Com que no podem conèixer-nos, ens hem de somiar."  (1959, María de la O Lejárrega, a Ràdio Nacional Argentina "Cómo sueñan los hombres a las mujeres") "Acompanyar és caminar al costat d’algú que es dirigeix vers un objectiu. Un procés que requereix la construcció amb l’altre d’una relació de proximitat on la persona acompanyada esdevingui la veritable protagonista. Acompanyar comporta tres actituds bàsiques: Acollida. Acceptar l’altre sense idees preconcebudes, amb la seva experiència, ...

"El fet fonamental de l'existència humana no és ni l'individu com a tal, ni la col·lectivitat com a tal. Ambdues coses, considerades en sí mateixes, no passen de ser formidables abstraccions. L'individu és un fet de l'existència en la mesura que entra en les relacions vives amb altres individus; la col·lectivitat és un fet de l'existència en la mesura que s'edifica amb unitats de relació vives. el fet fonamental de l'existència humana és l'home amb l'home." Buber, 1949: ¿Qué es el hombre? Podem afirmar que no s'arriba a ser plenament humà sense el contacte amb els altres, més concretament, sense el reconeixement dels altres. Necessitem ser reconeguts com a persones i ser-ho en exercici de les pròpies qualitats i facultats. A la vegada, aquest reconeixement està relacionat amb l'acceptació de la singularitat i les necessitats de cada individu. Per fer-ho posible, l'individu ha de participar en les diferents formes de rela...

Byung-Chul Han: «Hoy no se tortura, sino que se "postea" y se "tuitea"» Vivim a una societat que viu dins la cultura de l'odi, on el discurs cau en visceralitats de destrucció. Els mitjans de comunicació influeixen al corrent de pensament i es converteixen en un medi potent per amplificar el discurs de l’odi de corrents de pensament. La manipulació de les opinions, la imposició de la mentida, la desqualificació, l’insult... s’han convertit en formes potents de relacionar-se. D’altra banda, l’extensió de l’ús de les xarxes socials ha amplificat aquest fenòmen, especialment entre els joves. És funció de les escoles i instituts desactivar el discurs de l’odi incorporant continguts i estratègies per a que els nostres alumnes tinguin eines per identificar-ho, denunciar-ho i contrarestar-ho. Voldria fer esment a les paraules de Maslow, « Puesto que esta naturaleza interna es buena o neutral y no mala, es mucho más conveniente sacarla a la luz y cultivarla que...

“Aprender es difícil y siempre requiere correr un riesgo, dar un salto hacia lo desconocido (…) y el fracaso siempre puede llegar”. Philippe Meirieu Una de les practiques més   populars a les aules és l’assemblea. L’assemblea s’ha convertit a molts de centres i de pràctiques en un element de participació essencial, com a font d’aprenentatge. Amb l’’assemblea es vol promoure, entre d’altres aspectes, la participació, l’esperit crític, la idea de pertinença a una col·lectivitat i la vivència engrescadora del dia a dia del treball escolar. Però, realment ho aconseguim?   Tal volta necessitem veure quin concepte d’assemblea tenim. Entenem per assemblea d’aula la reunió del grup classe en què els infants prenen la paraula per tractar temàtiques del seu interès. Des d’aquesta definició qualsevol conversa pot ser suficient, però no ho és tot per obtenir una bona assemblea. La naturalesa del contingut d'una assemblea és de difícil definició, però no és allò que defineix una...